Definició de nom i substantiu
El nom és una de les nou categories gramaticals de la llengua catalana i és l’encarregada de designar les coses del món: persones, objectes, sensacions… Els noms o substantius són paraules variables en gènere (masculí i femení) i nombre (singular i plural).
Quan el noi va veure l’eixam d’abelles i va tenir por.
Si ens hi fixem, l’oració anterior presenta quatre noms diferents els uns dels altres. ¿Com podem reconèixer els noms? Per reconèixer un nom hem de veure si té la facultat de canviar de gènere i de nombre, però també hem de poder posar davant del nom un determinant. En aquest cas, els noms serien:
- El noi (la noia, els nois, les noies).
- L’eixam (els eixams)
- Les abelles (l’abella)
- La por (les pors, no sol utilitzar-se el plural)
El nom o substantiu és el nucli del sintagma nominal i té la facultat de fer de subjecte dins d’una oració. En l’exemple anterior, el noi és aquell que fa l’acció de «veure» i per tant direm que n’és el subjecte. Altrament, pot fer de nucli del sintagma preposicional quan aquest va precedit d’una preposició, com és el cas de «d’abelles» en l’oració anterior.
Classificació dels noms
En funció del grau d’extensió que ocupa un substantiu és pot classificar en noms propis (Xavier, Montserrat, Girona, Institut d’estudis Catalans…) i noms comuns (taula, menjador, pedra, llapis, llibreta, alumne, amor…)
A més a més, els noms poden classificar-se en funció del seu significat i poden ser:
- Concret: Fa referència a objectes reals i tangibles (mòbil, ordinador, taula…).
- Abstracte: Fa referència a sensacions que nos es poden tocar (l’amor, la por…).
- Individual: Fa referència a un o més d’un objecte, animal o ésser en general: Vaca (vaques), abella (abelles), alumne (alumnes), soldat (soldats)…
- Col·lectiu: Designa un conjunt d’individus (ramat, eixam, alumnat, exèrcit…).
- Comptable: Pot portar un determinant numeral cardinal davant (llàpis, bolígraf…).
- Incomtable: No pot portar un determinant numeral cardinal davant (diners, sucre…).