Què són els elements de la comunicació?
Els elements de la comunicació són tots aquells components que actuen en el acte comunicatiu. Aquests elements són sis: l’emissor, el receptor, el canal, el referent, el context i el missatge. L’acte de comunicació ha de ser un acte que es produeix de manera voluntària, entre individus conscients.
Quins són els elements de la comunicació?
Conèixer els elements de la comunicació, però, no ens ajuda a respondre a la pregunta Per a què serveix el llenguatge sinó que només ens indica quins són els diferents elements que actuen en el acte comunicatiu. No obstant això, quan parlem, podem usar el llenguatge per aconseguir diversos objectius perquè, al cap i a la fi, el llenguatge té més d’una funció.
Les funcions del llenguatge
El llenguatge, a més de transmetre informació, pot servir per expressar emocions, per jugar, per cantar, per resar, per convèncer, per manar, per saludar i tantes altres coses. Per a cadascuna d’aquestes, haurem d’utilitzar el llenguatge d’una manera diferent. Veiem, doncs, quines són les funcions del llenguatge.
La funció referencial
Quan usem el llenguatge com a vehicle de transmissió d’informació estem prioritzant la funció referencial del llenguatge, que és la primera funció de qualsevol sistema de comunicació. Podem intercanviar idees o opinions oralment, en una conversa o en un debat, o bé per escrit, en una carta o a la premsa.
La funció referencial és aquella en què el missatge interactua amb el context.
La funció expressiva
La funció expressiva és aquella amb què expressem un sentiment. Aquesta funció representa possiblement un dels usos més habituals del llenguatge: Manifestar emocions, sentiments, estats d’ànim… Una de les característiques principals d’aquesta funció és la presència ineludible del llenguatge no verbal.
La funció expressiva és aquella en què el missatge interactua amb l’emissor.
La funció conativa o apel·lativa
La funció conativa (significa iniciar) o apel·lativa (apel·lar a alguna persona) és aquella en s’emeten ordres directes. Els enunciats conatius o apel·latius es poden caracteritzar per l’ús del vocatiu, pel mode imperatiu i per l’ús de la segona persona.
La funció conativa és aquella en què el missatge interactua amb el receptor.
La funció fàtica
Ens referim a la funció fàtica del llenguatge quan, en una conversa, apel·lem a l’atenció del receptor. La funció fàtica correspon als usos socialitzadors del llenguatge perquè mira de comprovar que el canal de comunicació segueix obert.
La funció fàtica és aquella en què el missatge interactua amb el canal.
Funció poètica
Amb funció poètica ens referim a l’ús de la llengua amb la finalitat d’aconseguir efectes estètics, tant en la llengua escrita com en la llengua oral. Coneixem aquest ús estètic amb el nom de funció poètica del llenguatge.
La funció poètica és aquella en què el missatge interactua amb el codi.
La funció metalingüística
Parlar amb el llenguatge sobre el llenguatge és una característica única de la comunicació verbal humana, que s’anomena funció metalingüística del llenguatge. Des d’antic, es descriuen les llengües, es reflexiona sobre la capacitat del llenguatge, s’invetiga sobre algun aspecte lingüístic concret i s’elaboren gramàtiques i diccionaris. La funció metalingüística és aquella que empra la llengua per parlar de la llengua. «Pau té tres lletres»
La funció metalingüística és aquella en què el missatge interactua amb el missatge.
Exercicis de les funcions del llenguatge
En el següent document trobareu la teoria i exercicis sobre les funcions del llenguatge. Esperem que els sigui útil.