Etapes del modernisme
El modernisme com a moviment es divideix en dues etapes. La primera es coneix sota el nom de l’etapa combativa (1892-1900) i la segona com a etapa establerta (1900-1912).
Primera etapa del modernisme
L’etapa combativa és aquella en què apareixen els primeres texts i manifestos sobre el modernisme. És un modernisme molt teòric amb moltes discussions internes entre els seus promotors.
Qui són els promotors del modernisme?
El Modernisme català es consolida entorn un grup de joves que es dediquen al periodisme al principi de 1890. Alguns d’aquests joves modernistes col·laboren amb diaris com La Vanguardia i El diario de Barcelona però d’entre tots destaca especialment L’avenç (1891-1893) perquè és aquella on es veuran les primeres polèmiques.
Arrel de les polèmiques sobre la teoria del Modernisme català i la seva tendència ideològica, sorgeixen dos actituds diferents des de les quals es treballarà el Modernisme.
Modernisme regeneracionista
El modernisme regeneracionista considera que l’art és un instrument que pot assolir un canvi en els costums i els valors la societat. Utilitzen l’art com una eina de denúncia social davant la misèria del món obrer.
És una tendència individualista que té en el seu si una gran força transformadora i viuen el present com a protagonistes del canvi social i polític.
Modernisme esteticista
El modernisme esteticista rebutja tota idea de progrés que condueix a l’ésser humà a generar dolor al món i a enlletgir-lo. Tenen la missió de crear una bellesa amb el seu art amb la qual la societat s’evadeixi del món per oblidar la misèria de la vida. És un art anti-realista que es produeix habitualment sota l’efecte d’estupefaents.
Segona etapa del modernisme català
Aquesta segona etapa té la particularitat de promoure les obres teatrals que aniran sorgint de manera molt diversa que alterna entre teatre simbolista i del teatre d’idees, totes elles molt inspirades en els dramaturgs francesos.
La combativitat que veiem a l’inici del modernisme, així com les seves propostes rupturistes, comencen a perdre força en aquest moment i deixen pas a l’adaptació de la vida moderna tal com és. Els autors regeneracionistes veuran que si volen incidir didàcticament en la societat hauran de rebaixar el to de veu i hauran de fer art comprensible i acceptat per la societat, que ja havia fet un pas endavant.