La vaca cega de Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel. La vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar… Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada… Però torna
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set… Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum, sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.

Comentari al poema La vaca cega

La vaca cega és una poesia escrita per Joan Maragall a principis del mes d’agost de 1893 al poble de Sant Joan de les Abadesses. Segons Glòria Casals el poema respon «al sentiment de l’amor ampliat als éssers humans més imperfectes» (Casals, Edició crítica de Joan Maragall, 1998).

Maragall pertany al modernisme, moviment que va començar l’any 1892 i va finalitzar amb la seva mort al 1911, i el que volien era transformar la societat a través de l’art i l’acció política i situar la cultura catalana en l’àmbit europeu. L’obra poètica de Maragall és una exaltació de la vida i la natura. Per mitjà de la teoria poètica «Paraula Viva» va defensar l’espontaneïtat, la simplicitat i la capacitat d’expressar-les per mitjà de la poesia.

L’obra va sorgir en una de les estades que Joan Maragall feia als Pirineus, ja que per recomanació dels metges i millorar la seva salut, calia que passes llargues temporades fora de Barcelona. En un d’aquests períodes de vacances i mentre passejaven amb tota la família i amics de camí a Camprodon, de sobte, va aparèixer una vaca que anava a beure aigua a la Font de Covilar. Per entendre el context del poema cal recórrer a la revista «El Mirador» del 5 de setembre de 1935 on es va publicar una transcripció d’una conversa que Clara Noble, la dona de Joan Maragall, va tenir amb Joan Alavedra. «Tothom va alçar-se i va fugir. El meu marit va quedar-se! Era la vaca cega ¡Va beure aigua i Maragall va parlar amb un vailet que» d’un cop de roc llençat amb massa traça va desfer-li un ull» Arribant a casa, va entrar de dret al despatx, va tancar-s’hi, i en sortir-ne, duia la poesia a la mà. Pocs dies després, trametia aquesta còpia el seu bon amic Soler i Miquel.» (Alavedra, 1935; Alavedra, 1935)

En aquesta carta a Soler i Miquel, després de reflexionar d’una forma física i metafísica sobre les dones on inclou la poesia, Maragall afegeix: «el que llegireu a l’altra plana (…) si ho haguéssiu vist de debò com jo us hauria impressionat tant com a mi «. Dos anys més tard, l’any 1895, Maragall va incloure el poema tant a dintre la revista L’Avenç i com també dintre del seu primer llibre de poesia, Poesies, en el conjunt poètic anomenat Pirinenques.

El poema explica la història d’una vaca cega que anant a beure aigua xoca amb les soques del camí. És cega per una pedrada d’un vailet i una malaltia a l’altre ull. Més endavant explica que la seva vida ha canviat i ja no es reuneix amb les altres vaques i només pot anar sola. Quan beu es fa mal al morro però ella insisteix fins que ho aconsegueix.

Hi ha diferents temes que apareixen en el text tots ells relacionats amb la temàtica modernista. Per una banda apareix una descripció de la natura, mitjà eminentment modernista per expressar les seves idees. A més, com per Maragall la natura era escassa, ja que vivia a ciutat, cada vegada que tenia l’oportunitat de veure-la quedava meravellat. En aquest poema expressa l’exaltació emotiva que li produeix la contemplació d’aquesta. No és mai descriptiva, sinó subjectiva, ja que pretén comunicar sensacions, emocions i sentiments.

Per l’altra banda també apareix el tema de la solitud i la incomprensió amb una certa analogia entre la vaca i els autors modernistes. Joan Maragall es considerava una persona solitària i, com tots els autors modernistes, incomprès i marginat per la societat. La vaca es pot interpretar com els bohemis modernistes rebutjats per la societat per les seves noves ideologies innovadores. La vaca també, va tota sola, i ja no comparteix la companyia de les altres vaques que se senten diferents i no l’accepten.

La vaca beu aigua. L’aigua és també un element modernista perquè representa el moviment, en aquest cas de la vida bohèmia contrària a la vida rutinària burgesa.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia;
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

La vaca mira el cel. El cel és també un element modernista que representa el futur, l’ambició des d’un punt de vista espiritual.

Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; […]

Anàlisi de La vaca cega

El poema té 23 versos Les figures retòriques que trobem en el poema són: Antítesis, per la contraposició de la foscor de la vaca produïda per la seva ceguera i la lluminositat i claredat del paisatge; la contraposició de l’aigua viva de la font i la mort en vida de la vaca cega; el paral·lelisme en el vers 1 «topant de morro» i el vers 14 «topant de cap»; la metàfora amb les paraules «orfe de llum» es refereix al fet que la vaca està cega al vers 21; enumeració al vers 10-11: «pels singles, per les comes, pel silenci del prat i la ribera» i personificació; per un part dels prats, quan al vers 11 diu: «pel silenci dels prats» i al 19:» amb gran gesto tràgic», li dóna vida als prats i la vaca.

El poema pot tenir diferents conclusions: L’autor vol transmetre el sentiment i l’emoció tràgica que pateix en veure la trista, solitària i incompresa situació de l’animal. Per una part i aplicat al context de l’època, la vaca representa l’artista modernista que viu sol i separat de la resta de la societat i que fa servir la intuïció i l’instint per crear. La vaca també fa servir la intuïció per poder beure. Per l’altra part, existeix una visió política, ja que Catalunya es veu com una vaca rebutjada pel remat i cal que esbrini la veritat del seu ésser. Això té relació amb la ideologia nacionalista de l’època i el seu esperit lluitador, com la vaca, que per poder beure, cal que topi constantment amb les soques.

Carlota Serra i Llorens

Estudiant Primer de Batxillerat

Bibliografia

Alavedra, J. (5 de setembre de 1935). Transcripció conversa amb Clara Noble. Mirador.

Casals, G. (1998). Edició crítica de Joan Maragall. La Magrana.

Casals, G. (2010). Joan Maragall: Carnets de Viatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.