El modernisme és un moviment artístic i cultural que neix a finals del segle XIX i afecta a totes les esferes de l’art a conseqüència de la revolució industrial i dels avenços tecnològics que es van derivar d’ella (física quàntica, bombeta, ferrocarril, telèfon…). Arran d’aquests avenços creixen les ciutats, les fàbriques i la seva mirada vers un nou món que tot just s’iniciava. En aquest sentit, apareix arreu d’Europa un nou estil de vida més modern.
Entre altres motius, el Modernisme apareix a Catalunya perquè molts dels iniciadors i promotors vivien al bell mig de la societat industrial que freqüentment no es trobava dins de la capital catalana, Barcelona. Per aquesta raó, trobem modernisme a ciutats com Reus, Manresa, Sitges, Girona, Lleida i arreu de la Costa Brava, especialment a pobles com Tossa, Lloret i Cadaqués.
El modernisme a Barcelona
Les muralles que protegien Barcelona s’havien enderrocat cap a la meitat segle XIX i el Pla Cerdà de 1859 tenia la voluntat d’establir vies ferroviàries entre Barcelona i els pobles i viles properes. Aquest projecte d’infraestructura suposava l’obertura d’amplis carrers a Barcelona i nous edificis d’una altura màxima de tres pisos. Encara que aquest projecte va ser refusat per la burgesia en una primera instància per motius econòmics, el Pla Cerdà va tirar endavant tot creant-se l’Eixample de Barcelona, on residirà la burgesia més il·lustrada de la ciutat.
Barcelona va començar a plantejar un nou model urbanístic que incloïa el desenvolupament industrial i urbanístic que va portar en el seu si un creixement de la nova burgesia. Aquesta transformació de la ciutat va tocar el seu pic més alt amb l’organització de l’Exposició Universal de 1888 que va tenir grans repercussions en l’àmbit urbanístic, arquitectònic i cultural arrel de la Renaixença, la qual tenia la voluntat de fer renéixer el català com a llengua social i de cultura i de recuperar la glòria passada de Catalunya.
A poc a poc, la Renaixença s’obrirà pas influint a totes les manifestacions artístiques (literatura, arquitectura, escultura, música…) i a la fi del segle XIX amb un pes important a l’arquitectura. La nova burgesia, arran de totes les transformacions industrials, urbanístiques i culturals, tenia noves inquietuds que la van dur a crear un nou sentiment nacional i a reivindicar el seu estatus social. Aquest nou moviment cultural és el Modernisme, que tenia la voluntat de transformar la societat catalana i convertir-la en una societat moderna i nacional.
Característiques del Modernisme
Les principals característiques del Modernisme tenen força relació amb el període que el precedeix, la Renaixença, però alhora amb un estil de vida molt diferent que posa la mirada en la modernitat i el món Europeu.
- El Modernisme vol trencar amb les formes del passat i crear un nou art no tan intrínsec a la cultura catalana i amb un grau d’obertura més ampli cap Europa.
- Rebuig de la tradició jocfloralesca.
- Recerca de la bellesa perfecta i moltes al·lusions als sentits.
- Gran presència de la natura dins les obres literàries i, de la mateixa manera, una font d’inspiració per l’arquitectura.
- Descripció de la vitalitat de l’autor.
- Pel que fa a l’arquitectura, hi ha una gran estilització dels models, a la literatura hi ha una major llibertat poètica que s’escapa dels tòpics històrics.
La literatura modernista
Entès com un període cronològic, el Modernisme se situa entre 1892 i 1911. Ara bé, durant aquests anys els autors de la Renaixença encara produeixen algunes de les obres més significatives, des dels darrers poemaris de Jacint Verdaguer fins a publicacions significatives de Narcís Oller o Àngel Guimerà.
Allò que defineix als autors modernistes és la voluntat d’incorporar la literatura i la cultura catalana als corrents de la modernitat europea. Volien, d’aquesta manera, superar la Renaixença, moviment que creien que havia ofert tot el que podia donar de si, amb la clara intenció de consolidar una cultura nacional i moderna. La Renaixença, dirien, havia quedat obsoleta.
Parlem d’uns autors i d’una cultura moderna en la mesura en què es volien també cosmopolites i se sentien receptius als corrents estètics i de pensament que circulaven per l’Europa del moment. L’any 1892, l’escriptor Jaume Brossa ja criticava l’anacronisme i l’artificiositat de la literatura que generà la Renaixença:
Sols una vanitat cega ens pot fer creure que amb mig segle de Renaixença hem realitzat el progrés que era d’esperar. Si fóssim francs i sencers, hauríem de reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que és fullaraca. L’excessiu culte al passat que s’apodera del regionalisme esterilitza tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica.
La literatura i la cultura modernista catalana evolucionarà al llarg de dues etapes diferents. La primera part és l’etapa combativa (1892-1900) i la segona és una etapa establerta (1900-1912), any en què finalitza el modernisme. Alhora, i paral·lelament al moviment polític catalanista, sorgeixen dues actituds divergents: Una regeneracionista i l’altra esteticista.