Renaixença a Catalunya
La Renaixença és el moviment de recuperació política i cultural que al llarg del segle XIX es va proposar dignificar la llengua catalana i reestablir una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. Aquest fet va suposar la superació dels tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l’edat mitjana que també seria redescoberta pels intel·lectuals de la Renaixença.
Un dels primers símptomes de la renovació de la llengua i de la cultura catalana es troba en la revista barcelonina El Europeo. Aquesta va ser una de les primeres manifestacions romàntiques de la península, ja que defensava els seus ideals i rebutjava els preceptes de la Il·lustració.
El Europeo va ser una revista cultural fundada per dos italians immigrants a Catalunya, juntament amb els escriptors catalans Bonaventura Carles Aribau i Ramon López i Soler, i l’anglès d’origen alemany Carles Ernest Cook. La revista va néixer amb la pretenció de parlar de “todas las ciencias metafísicas, morales, naturales y exactas, todas las artes útiles y agradables, todos los ramos de la literatura, en fin, todos los conocimientos sobre lo bueno, lo verdadero y lo bello, cuanto contribuya a mejorar el corazón, a rectificar el juicio, y a cultivar el gusto será nuestro objeto”.
L’absolutisme de Ferran VII, però, va suprimir la publicació i no serà fins al 1833 quan la revista El Vapor continuï propagant l’ideari romàntic. Aquell any, Bonaventura Carles Aribau publicaria la famosa oda La Pàtria, un text tan reproduït que ha esdevingut llegendari encara que no es tracti realment del primer de la nostra recuperació literària.
El diari El Vapor fou impulsat per erudits i historiadors com Antoni Puigblanch (autor de Les comunitats de Castella), Fèlix Torres Amat, Marià Aguiló, Manuel Milà i Fontanals i Joaquim Rubió i Ors, tots ells partícips i autors del singular moviment de la Renaixença on presenten la llengua catalana com a llengua d’infantesa, de la pregària, de la sinceritat i de la intimitat, una força viva del passat que recorre la història i que pot de nou protagonitzar el present. Aribau fa una recerca arqueològica de la història i la seva aproximació deixa veure la desesperació intimista de l’individu. El paisatge, les ruïnes, la història medieval esdevenen els emblemes de l’experiència personal i subjectiva.
AUTORS DE LA RENAIXENÇA
La generació dels primers romàntics sorgeix durant el primer terç del segle XIX: Bonaventura Carles Aribau, Milà i Fontanals, Rubió i Ors, Antoni Puigblanc, Ramon López i Soler, Félix Torres Amat. Els en foren els principals promotors del moviment que aviat es confondria amb la generació dels Jocs Florals amb autors com Antoni de Bofarull, Víctor Balaguer i Marià Aguiló.
Els jocs florals
Bona part dels intel·lectuals catalans del moment defensaven la literatura popular com un model genuí de la llengua catalana, de l’ànima del poble. Per aquesta raó, la restauració dels Jocs Florals fou la primera de les institucions que es va recuperar gràcies a l’afany de Manuel Milà i Fontanals l’any 1859. Aquesta institució suposava la restauració d’un certamen poètic d’origen medieval i una festa per la llengua catalana precedida pel lema Pàtria, Fe i Amor.
S’hi atorgaven tres primers premis segons quin fos el tema: engalantina d’or (pàtria), viola d’or i de plata (fe) i flor natural (amor). Quan s’obtenien tots tres premis l’autor era nomenat mestre en gai saber, és a dir, mestre en el saber alegre que suposava el guany d’un títol honorífic. Els Jocs Florals van ser un protagonista essencial de la dignificació del català. Socialitzen el prestigi de la literatura catalana recent i l’eixamplen arreu dels territoris de llengua catalana. Els jocs Florals van aconseguir la creació d’un nou públic habituat a la literatura en català i a consumir cultura en català.