Cançoneta leu e plana
Versió original
Cansoneta leu e plana
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marquès,
del traichor de Mataplana.
q·és d’engan farsitz e ples.
A, Marquès, Marquès, Marquès,
d’egan etz farsitz e ples!
Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques…
Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
A, Marques, Marques, Marques…
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques…
Marques, ben es fols qui·s vana
c’ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques…
Versió moderna
Cançoneta lleu i plana, lleugereta, sense pretensions, jo faré del meu Marquès, del traïdor de Mataplana, que és d'engany farcit i ple. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. Marquès, bé hagin les pedres, a Melgur, prop de Someires, on perdéreu tres de les dents; no tenen cap dany que les primeres encara continuen allò i no ho sembla gens. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. Pel braç no us dono una figa, que sembla cabiró de biga i el porteu mal estès; es necessitaria ortiga que el nervi us estengués Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. Marquès, qui en vós confia no té amor ni companyia; ha de gaurdar-se sempre en qualsevol ocasió: sigui de dia i de nit no vagi en vós de cap manera. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple. Marquès, és ben boig qui es vana de fer migdiada amb vós sense calces de cordovà; i mai fill de cristiana pitjor costum no ha permès. Ai, Marquès, Marquès, Marquès, d'engany sou farcit i ple.
Comentari a Cançoneta lleu i plana de Guillem de Berguedà
Guillem de Berguedà (…1138-1196) fou un senyor feudal, arrauxat i violent, sovint revoltat contra aquells a qui retia vassallatge, que emprà la poesia com a arma per atacar els seus enemics i denigrar-los públicament. En foren víctimes importants senyors de l’època com el vescomte Ramon Folc de Cardona, Pere de Berga, el bisbe d’Urgell o Ponç de Mataplana. A aquest darrer dedicà un cicle de quatre sirventesos (gènere trobadoresc per vehicular l’odi contra algú o burlar-se’n), un dels quals és aquesta poesia que tractem: Cansoneta leu e plana.
La composició és una caricatura de Ponç de Mataplana, en què el trobador posa l’accent sobre dos defectes físics del seu enemic (cobles II-III), sobre la seva homosexualitat (cobles IV-V), i sobre els seus vicis morals (versos refrany). Ponç es va trencar tres dents a Melgur, segurament en caure del cavall, i, a més, tenia un braç anquilosat. Les lesions del cavaller, d’altra banda de físic poc agraciat, havien provocat el riure entre amics i coneguts. El retrat que n’elabora el trobador estrafà, amb mordacitat, parcialitat i exageració, un personatge que ja era objecte de rialles de l’auditori. Per això és una caricatura sagnant.
Guillem de Berguedà hi defuig els tòpics que recomanaven els tractats de retòrica, i practicaven els altres trobadors, per descriure l’home lleig o d’escasses qualitats morals, com ara tenir el nas camús, els ulls d’òliba o ser avar. En aquest sentit, la composició és extremament creativa i original.
Cinc cobles singulars amb refrany als dos darrers versos de cada cobla (a7′ a7′ b7 a7′ b7 B7 B7). Les cobles singulars conserven l’estructura mètrica en totes les cobles, però van canviant les rimes (els sons, no la disposició a l’intern de la cobla).