Les oracions coordinades poden ser de diferents tipus, segons la classe de relació semàntica que s’estableixi entre les clàusules que les formen. Les oracions coordinades sempre es trobaran en igualtat jeràrquica, és a dir, el que prediqui l’oració A és independent del que es predica a l’oració B, a nivell sintàctic.
1. Les oracions coordinades copulatives
Les oracions coordinades copulatives tenen un valor de suma. Aquestes oracions tenen com a nexes principals: i, ni.
En Joan compra el dinar i la Maria el sopar.
La Laura no va anar a casa ni va tornar a la feina.
2. Les oracions coordinades distributives
Les oracions coordinades copulatives tenen un valor d’alternança sense exclusió. Això vol dir que s’exposen dues proposicions que no són contràries entre si i poden donar-se totes dues. Els nexes més habituals són: ara… ara; ni… ni; no solament… sinó, etc.
Ara riu, ara plora.
El Joan ni fa els deures ni estudia
3. Les oracions coordinades disjuntives
Les oracions coordinades disjuntives tenen un valor d’alternança amb tria obligada. Presenten dues proposicions d’entre les quals només una es pot dur a terme. Els nexes més habituals són: o, o bé.
Anem a passejar o ens quedem a casa?
Estudies o treballes?
4. Les oracions coordinades adversatives
Les oracions coordinades adversatives presenten proposicions que mantenen una relació de contrarietat. Per aquesta raó, diem que tenen un valor d’oposició entre elles. Els nexes més freqüents són: però, sinó, tanmateix, no obstant això, altrament, nogensmenys…
La Mireia plora però no sap la raó.
En Joan estudia, no obstant això no aprova els controls.