Què és la literatura?
El terme literatura prové de la paraula llatina littera, que significa ‘lletra’. Fins al segle XIX tenia un sentit ampli, ja que s’utilitzava com a sinònim de cultura escrita, i això vol dir que servia per a fer referència a tota mena de textos escrits, tant si eren de ficció com de ciència, pensament, història, etc. Els canvia culturals associats al romanticisme van transformar la comprensió del fet literari; es va passar a donar més valor al paper de l’autor, a l’originalitat de l’obra i a l’ús de la ficció. Això faria que, a la llarga, el concepte literatura adquirís un sentit restringit, fins al punt que, avui en dia, acostumem a reservar-lo per a les obres de ficció i que fan ús d’una modalitat del llenguatge que anomenem llengua literària.
La ficció
Ficció és sinònim d’invenció. Per això el terme s’aplica a aquelles obres que ens expliquen fets, sentiments, sensacions o històries que no han succeït mai en la realitat, o no exactament de la manera com s’expliquen al text. A les obres de ficció no compta l’objectivitat ni la fidelitat a la realitat, sinó la versemblança, és a dir,que allò que no ha passat, en ser explicat, resulti creïble al lector. Perquè això sigui així, cal que els personatges i les seves accions siguin coherents amb les normes de comportament i de realitat generalment acceptades, i, al mateix temps, amb les normes del gènere literari al qual pertany l’obra.
La ficció requereix la complicitat del lector, que ha de fer una suspensió de la incredulitat i acceptar com a vertader allò que s’exposa al text, tot i saber que no ho és. Si el lector coopera és perquè sap que fer-ho li proporciona avantatges com l’entreteniment, el gaudi estètic, l’ampliació de coneixements, etc.
Els fets i els mons de la ficció adopten formes molt diverses; ens poden situar en una realitat històrica determinada, en entorns imaginats que no han existit mai, en mons concrets o espais abstractes.
La llengua literària
La llengua literària és un registre que s’allunya de la llengua estàndard tant des del punt de vista sintàctic, com lèxic i semàntic. Aquest distanciament té una finalitat estètica (generar bellesa) però també expressiva (generar significat). Pel que fa a la sintaxi, la llengua literària acostuma a presentar estructures complexes i treballades. El llenguatge literari, per tant, també sol caracteritzar-se per la utlització d’un lèxic de registre elevat _(cultismes, arcaismes, argots…).
En el camp semàntic, es genera un discurs marcat per la subjectivitat, l’ambigüitat i, sovint, l’emotivitat. Aquests trets s’aconsegueixen per la intensificació del component figuratiu del llenguatge literari, sobretot amb l’ús de figures retòriques.