Biografia de Joanot Martorell
Joanot Martorell va néixer al si d’una família noble a València entre els anys 1405 i 1410. Fou un escriptor i un cavaller en el sentit més ampli de la paraula perquè va ser ambiciós, bel·licós, destre en l’exercici de les armes, es mogué per ambients cortesans i viatja arreu del món. Aquests fets que ompliren la seva vida personal foren diferents punts de partida per la redacció de la seva obra més coneguda: Tirant lo Blanc.
La família de Joanot Martorell viurà la crisi de l’estament nobiliari amb la pujada de la burgesia: persones individuals o gremis que tindran l’opció d’apujar la seva categoria estamental a través del capital i l’intercanvi de béns. Mentre aquest grup de persones que es movia amb el capital ascendien en l’ordre establert, Martorell i la seva família resistia amb el patrimoni i el feu —la terra— que tenien, però a poc a poc la delicada situació anirà perdent força en detriment dels grups socials i els diferents gremis que anaven en ascens. Per aquesta raó, Joanot Martorell, qui era el segon baró de la família dels Martorell, va esdevenir el caput familia per treure als seus de la situació en què es trobaven sense gaire èxit dins del pla econòmic però amb prou pel que fa a les pugnes privades o duels d’honor.
Els duels d’honor era un costum medieval pel qual dues famílies o dos homes podien solucionar afers privats. Aquest enfrontament armat va arribar a convertir-se en una forma natural de solucionar els conflictes i querelles privades i, de fet, Martorell en fou un expert en la matèria.
Lletres o cartes de batalla
Els duels d’honor anaven precedits de lletres de batalla en què un dels dos cavallers reptava a l’altre a ultrança (a mort) per un afer concret com podia ser un deshonor, un greuge o un atac verbal a la família, entre d’altres. Les cartes de batalla a ultrança eren d’allò més comú. L’any 1437 fou un dels moments més actius de Martorell on arribà a escriure catorze cartes al seu cosí Joan de Monpalau i Ausiàs March, qui retardà el casament amb la germana de Joanot, Isabel, perquè dubtava en el dot que podia donar la família.
Les lletres de batalla amb el seu cosí foren una mica més complexes perquè el noi, Joan de Monpalau, mantingué relacions carnals amb la seva germana Damiata, cosa que suposava un deshonor a la família i a la mateixa noia. En casos com aquest, la noia havia de trobar la manera d’esposar-se amb el seu amant, però el cas fou una mica més complicat perquè Joan de Monpalau el rebutjà i no volgué casar-se. En aquest sentit, la família Martorell quedava tocada i Joanot el repta a tota ultrança per restablir l’honor de la família qui, finalment, rebé una gran quantitat de diners per compensació.
Durant aquesta pugna verbal que havia d’esdevenir física en combat, Joanot Martorell viatjà a Anglaterra a buscar un jutge per la batalla i propi rei, Enric VI de Lancaster, acceptà, però Joan de Monpalau mai no va presentar-s’hi. De totes totes, el viatge a Anglaterra li serví per inspirar-se en la cultura militar anglonormanda i aprendre la tradició literària d’Anglaterra: Guy de Warwick, entre els més destacats.
Política i expansió de la Corona d’Aragó
El context històric de Joanot Martorell fou el de l’expansió de la Corona d’Aragó arreu del mediterrani. Va ser contemporani a tres reis: Martí I l’Humà, Ferran d’Antequera o de Trastàmara i Alfons el Magnànim, amb qui es va impulsar molt l’expansió per la Mediterrània.
Són uns anys d’epidèmies arreu d’Europa per la temuda pesta negra, grans guerres i conflictes. Aquestes causes propicien l’acceleració de la pèrdua de poder feudal i l’augment de la crisi estamental, encara que València es manté com a centre cultural i nucli de la proliferació de les lletres catalanes on autors com Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Jaume Roig, Joan Roís de Corella i Joanot Martorell escrivien i convivien.