Els gèneres de la prosa van ser els que es van consolidar amb més dificultat i més tardanament en la nostra literatura vuitcentista. En els seus origens, la Renaixença s’expressà narrativament en castellà, i estableix una clara contradicció entre l’ideari catalanista que proclama i la llengua utilitzada.
La narrativa tenia algunes complicacions per expressar-se que el teatre i la poesia podien amagar: la espontaneïtat narrativa és més complicada i no hi havia una normativa ni una gramàtica consolidades. Amb tot, a Catalunya naixerà una narrativa amb certa difusió gràcies al desenvolupament de la premsa i la literatura de fulletó.
Característiques de la novel·la del segle XIX
Algunes de les principals característiques, com hem dit, serà que aquesta literatura dependrà en gran part de la premsa i de la seva distribució amb fulletons. Encara que alguns escriptors intentaran professionalitzar-se com a escriptors de narrativa, no ho aconseguiran perquè la societat encara no estava preparada del tot i hi havia molta gent illetrada en la seva pròpia llengua.
La novel·la catalana de finals del segle XIX tindrà com a protagonista la burgesia com a classe emergent consolidada i a les classes menestrals. La ciutat, les poblacions industrialitzades i els seus habitants, la nova consciència individual dels lectors seran, com en la poesia, un dels aspectes preferits de la narrativa: el que s’anomena, la literatura del jo, de l’individu, expressada a través de l’autobiografia o de formes de ficció que, en el fons, trasllades al paper experiències autobiogràfiques.
Els inicis de la narrativa catalana
Fins al 1862 no es publicaria la primera novel·la de la represa literària: L’orfeneta de Menargues o Catalunya Agonitzant d’Antoni de Bofarull, una ficció històrica basada en el Compromís de Casp que va bandejar les aspiracions de Jaume d’Urgell a la corona Aragonesa i al principat de Barcelona. La literatura catalana recobrada no podia consolidar-se sense una bona prosa que corregís el pes excessiu de la poesia jocfloralesca. En aquest sentit s’expressava el 1868 Jaume Collell: «Cantem massa i parlem poch».
La novel·la catalana recuperada no començava de zero. Més enllà de la tradició de la nostra novel·la medieval, poc coneguda i encara per recuperar, els aspirants a narradors i novel·listes tenien a l’abast la realitat i els costums. La literatura de l’observació i del tipisme va ser, per tant, el fonament indispensable per al naixement de la literatura de la imaginació.