Les oracions subordinades substantives es classifiquen segons tres criteris: la funció sintàctica, el tipus de nexe (conjunció, pronom) o la forma verbal que introdueix la clàusula, i el tipus d’enunciació (directes, indirectes).
Funcions sintàctiques de les oracions subordinades substantives
Les subordinades substantives fan la funció de subjecte o d’un complement exigit pel verb, pel nom o per l’adjectiu. En cada cas, farà la mateixa funció que faria un nom: subjecte; complement directe, indirecte, de règim verbal, d’atribut, de nom, d’adjectiu.
És interessant saber que l’oració subordinada substantiva ocupa el lloc d’un Sintagma Nominal i, per tant, podem substituir-lo per un pronom de l’estil «això» o «allò» per facilitar la detecció de la funció sintàctica. Mirem l’exemple:
El Pere diu que anirà a casa quan s’acabi el partit.
El Pere diu això.
L’oració subordinada «que anirà a casa quan s’acabi el partit» fa la mateixa funció que «això». Com sabem que aquest pronom neutre fa la funció de CD, l’oració substituïda farà la mateixa funció: Oració subordinada substantiva amb funció d’objecte o complement directe.
Substantives de subjecte
Generalment es construeixen amb verbs de sentiment de l’estil molestar, interessar, preocupar, agradar, retreure… Per què? La resposta és la següent: en aquesta classe de verbs, la cosa que fa l’acció és la mateixa que molesta, interessa, preocupa, agrada, retreu… Fixem-nos en els exemples:
Em molesta que no truquis. (Això em molesta)
Li agrada sortir amb els amics. (Allò li agrada)
Ens preocupa que facis sempre tard. (Això ens preocupa)
Si ho reflexionem un instant, el que fa l’acció de molestar, sortir i preocupar de les accions anteriors és «això». ¿Concorda amb el verb? Evidentment, però com que «això» i «allò» són pronoms singulars caldrà trobar una altra fórmula: aquestes coses.
Em molesta que no truquis ⇒ Em molesta això ⇒ Aquestes coses em molesten
Substantiva de complement directe
Aquestes clàusules són més senzilles de reconèixer perquè depenen de verbs transitius i es poden substituir per això o pel pronom feble ho. Normalment, formen clàusules de CD aquells verbs de dicció (dir, respondre, manifestar, suggerir…) i de voluntat (voler, desitjar, esperar…) Mirem alguns exemples:
Li va dir si volia sortir amb ell
Nom em van explicar què faríem avui.
Voldria que tothom fos feliç
Substantiva de complement de règim verbal
El complement de règim verbal o complement preposicional és aquell complement que demana necessàriament una preposició per poder entrar en relació amb el verb: recordar-se (de), pensar (en), negar-se (a), acostumar-se (a), confiar (en)… Tots aquests verbs demanen una preposició per construir una oració amb sentit complet.
Es va negar a ser utilitzat
Confia que tot rutlli bé
No es recorda que està convocat
Important: Davant de la conjunció «que» cauen les preposicions, és a dir, no s’escriuen. Ara bé, si pronominalitzem l’oració per «això», tornaran a aparèixer i així no les confondrem amb les oracions de complement directe.
Es va negar a això
Confia en això
No es recorda d’això.
Substantiva d’atribut
De la mateixa manera que passa amb els sintagmes nominals que complementen un verb copulatiu (ser, estar o semblar), succeeix amb les oracions subordinades substantives. També, cal recordar, hi ha una sèrie de verbs semicopulatius que necessiten d’atributs: fer-se, posar-se, quedar-se, restar, etc.
En Joan va posar-se malalt.
En Joan està malalt.
El problema sembla que no pot resoldre’s.
La decisió va ser que tothom retornés el premi.
Atenció:
Quan substituïm l’oració subordinada pel pronom «això», a vegades fem aparèixer una preposició. La preposició de fa vincular en gairebé tots els casos l’oració amb el mot que el precedeix. Si aquest és un adjectiu farà de C. Adjectiu; si és un nom farà de C. Nom.
Substantiva de complement nominal
Les oracions subordinades de complement del nom denoten activitat psicològica i estan relcionats amb verbs: impressió, sensació, por, confiança, temor, dubte… Fixem-nos amb els exemples següents:
Tinc la impressió que demà plourà.
Tinc la confiança que demà guanyarem el partit.
Substantiva de complement de l’adjectiu
Són aquelles oracions subordinades que tenen relació amb l’adjectiu i l’especifiquen d’alguna manera. Mirem els exemples:
Estic segur que vindran.
No està acostumat que les coses no vagin com ell vol.
Tipus de substantives segons el nexe
Segons el nexe i la forma verbal que presenten, les subordinades poden classificar-se en:
- Substantives de relatiu: Dona’m el que t’he demanat.
- Substantives completives: Voldria que signessis el contracte.
- Substantives completives d’infinitiu: El molesta tornar sol a casa.
- Substantives interrogatives: No sap què vol estudiar.