Què és un dígraf?
Un dígraf és la combinació de dues lletres que representen un únic so consonàntic. De la mateixa manera que les lletres o grafies de l’abecedari representen un únic so, un dígraf busca reproduir també un únic so amb la combinació de dues lletres. Si t’hi fixes, la consonant r té un so molt característic i identificable en qualsevol paraula: Carícia, caramel.
Si prenem atenció i observem la consonant dins del seu context (entre vocals), la r només pot representar un so de erra sorda. Si volguéssim representar la erra sonora en una paraula i situar-la entre vocals només podríem fer-ho amb el dígraf de la doble erra: Carro, Cirrosi. Per tant, un dígraf busca representar un únic so consonàntic, i en podem diferenciar de dos tipus: els dígrafs que se separen i els dígrafs que no se separen.
Dígrafs que se separen i dígrafs que no se separen
Diem que un dígraf se separa quan, escrivint, podem separar-lo a final de línia o, parlant, podem separar-lo per síl·labes. En el cas de la l·l (ela geminada), cal escriure-la sempre amb el punt volat, però podem posar el guió si necessitem separar-ho a final de línia.
Dins d’aquests grups consonàntics, hi ha una sèrie de dígrafs que presenten certes particularitats. Si pronunciem tots els dígrafs, notarem que hi ha cinc grups consonàntics que es pronuncien en dos moviments articulatoris, és a dir, en dos cops de veus discrets.
També és interessar comentar alguns dígrafs que queden exclosos totalment de la normativa de l’IEC com ara els grups tm, tl, tll i tn. No obstant això, l’IEC explica que «es pot considerar dígraf el grup consonàntic sc, que en molts cultismes representa el so [s] davant d’una e o d’una i» ascensor, piscina«.
Tampoc podem considerar dígrafs els següents grups consonàntics perquè no respecten la regla normativa de reproduir un so, tan sols és l’acumulació de dos sons consonàntics en un mateix cop de veu o, fins i tot, l’elisió d’un d’ells:
BD, CN, CT, FT, GN, MN, NG, NT, PN, PS, PT, TL, TLL, TM, TN.
