En aquesta lliçó aprendràs quan s’ha d’escriure s, c, ss, o ç per tal de poder expressar-te amb propietat a l’hora d’escriure. La lliçó de la essa sorda i la essa sonora té dues grans parts: la distinció acústica i la normativa ortogràfica. És fonamental que aprenguem totes dues a fi d’escriure-la com cal. Comencem!
Distinció entre essa sonora [z] i essa sorda [s].
A la llengua catalana, com a moltes d’altres com el castellà, tenim dos sons de essa que podem representar de diferents maneres. Diferenciem —a nivell fonètic— la essa sonora [z] de la essa sorda [s] amb les grafies que veieu entre claudàtors. Primer de tot, has de fer un exercici de pronunciació per detectar a què ens referim amb essa sonora [z] i essa sorda [s].
Essa sonora [z]
La essa sonora es produeix quan les cordes vocals vibren. Diem que és sonora perquè el so és més pronunciat que en la essa sorda.
Casem
Pesar
Cosí
Rasa
Zel
Zinc
Essa sorda [s]
La essa sorda no produeix vibració a les cordes vocals i, per tant, el so queda més difós que en el cas de la essa sonora.
Cacem
Passar
Cossi
Raça
Cel
Cinc
En aquesta graella queda ben sintetitzada les normes ortogràfiques:
ATENCIÓ La principal complicació a l’hora d’escriure la essa és la manera en què pronunciem la paraula. Per aquesta raó, donem algunes pistes que t’ajudaran a pronunciar com cal les paraules i, per tant, t’ajudarà a escriure correctament:
ESSA SONORA [z]
- La essa sonora mai no s’escriu amb les grafies ç, c, ss, només es pot escriure amb la s o z.
- S’escriuen amb s les paraules acabades en -asi, -esi, -isi, -osi (oasi, tesi, paràlisi, artrosi). Atenció, cal remarcar que s’escriuen amb s perquè la seva pronuncia és de [z], no perquè hi ha una normativa que ho indiqui.
- Mots acabats en -sio: explosió, adhesió…
- Cultismes o estrangerismes: Nazi, amazona, bizantí…
- Els derivats dels gentilicis acabats en –ès: xinès, xinesa, xinesos, xineses.
- Els mots formats per -fons, -dins-, -trans: Enfonsar, endinsar, transitar.
ESSA SORDA [s]
- Les paraules que tenen el so [s] i s’escriuen amb c, tindran familiars que s’escriuen amb c o ç: Braç, abraçar, abraçada, abracem, bracet…
- Les paraules que tenen el so [s] i s’escriuen amb s, tindran familiars que s’escriuen amb s o ss: tros, trosset, destrossar…
- Els mots que tenen els sufixos -assa, issa, íssim(a): Pinassa, malaltissa, maquíssima.
- Els mots que contenen cussió, gressió, missió, pressió: Discussió, agressió, submissió, depressió.
Si un mot s’escriu amb s/ss, les paraules derivades no s’escriuran amb ç/c.
Si un mot s’escriu amb c/ç, les paraules derivades no s’escriuran amb s/ss.
