Què és la vocal neutra?
Una de les majors dificultats que presenta l’escriptura en català és l’ús correcte de la vocal neutra. Per saber identificar-la, hauràs de saber detectar la síl·laba tònica i àtona d’una paraula. Digues en veu alta les següents paraules i digues quina és la síl·laba tònica.
En una paraula només podem trobar una síl·laba tònica i totes les altres seran sempre àtones. Això vol dir que, en totes les paraules de l’activitat anterior només hi havia una tònica i dues àtones. Si t’hi fixes, totes les e àtones de l’activitat anterior les has pronunciades com si fossin una a. Això per què passa? Perquè la e en posició àtona cal pronunciar-la com una a. Observa els següents mots:
Sonen com una A (Àtona)
Antigues
Enveges
Basques
Mermelada
Sonen com una E (Tònica)
Serp
Sempre
Gresca
Cabell
Com pots observar, la e té un so fonètic o un altre en funció de la síl·laba en què es troba. Si és àtona, sonarà com una a, i si és tònica, cal pronunciar-la com una e. En fonètica, es representa aquesta vocal neutra com una e invertida: [ə].
Cal tenir en compte que en mallorquí i menorquí es pronuncia [e], i no [ə].
Institut d’Estudis Catalans (2017): Ortografia Catalana. Barcelona, pàg 34.
La vocal neutra no és només quan la e es troba en posició àtona. També en diem neutra a la vocal a quan es troba en posició àtona perquè el so és lleugerament diferent. En funció de la zona i del dialecte, la diferència s’accentua més o menys. Mira de trobar la diferència a les següents paraules:
Enamorat
Carona
França
Mamà
Característiques de la vocal neutra
- És una vocal central, tant pel que fa al grau d’obertura (vocal mitjana) com a la posició de la llengua (vocal central).
- És un so pulmonar egressiu.
- Com tota vocal, és un so sonor.
- És un so de curta durada.
Activitats amb la vocal neutra
Normativa de la vocal neutra
A l’hora d’escriure, cal tenir present la normativa de la llengua catalana per no fer faltes d’ortografia i escriure com cal. Per aquesta raó, resumim en tres punts les principals normes pel que fa a la vocal neutra.
1. Per norma general, els substantius i els adjectius s’escriuen amb E quan són masculins i amb A quan són femenins.
Exemples: El mestre i la mestra.
El noi negre i la noia negra.
2. Els plurals de les paraules que acaben en vocal neutra s’escriuen amb -es.
3. Excepte els infinitius de la segona conjugació (-re), tots els verbs que acaben en vocal neutre s’escriuen amb -a (menj-a, jug-a, portav-a), però si no és l’última lletra, s’escriu amb -e (menges, tenien, portaven).
Si no sabem com escriure una paraula, podem recórrer a un mot de la mateixa família que presenti la vocal en posició tònica.
*Hi ha un gran nombre d’excepcions. L’única solució és el diccionari i la memòria visual.