Original
Pel pont de llum misteriosa
que uneix nostres esperits,
¿no hi veus ab ales de flama
mon cor anar y venir?
Cada estona te ve a veure,
de nit més perque’t somiy
mos pensaments, fentli d’ombra,
fan sempre’l mateix camí.
Dels llampechs que t’escometen
no te’n adones sovint?
¿no sents l’òscul d’homenatge
a l’arribar y al partir?
Si l’amor creix ab l’ausencia,
serà aviat mon butxí.
Oh! Conech que t’estim massa;
tinch por que Deu me’n castich!
Català modern
Pel pont de llum misteriosa
que uneix nostres esperits,
¿no hi veus amb ales de flama
mon cor anar i venir?
Cada estona et ve a veure,
de nit més perquè et somniï
mos pensaments, fent-li d’ombra,
fan sempre el mateix camí.
Dels llampecs que t’escometen
no te n’adones sovint?
¿no sents l’òscul d’homenatge
a l’arribar i al partir?
Si l’amor creix amb l’ausencia,
serà aviat mon botxí.
Oh! Concec que t’estimo massa;
tinc por que Déu me’n castigui.