Què és l’accent gràfic?
Accentuar una paraula vol dir indicar la prominència de la síl·laba que conté la vocal i assenyalar la qualitat de la vocal modificada. És necessari accentuar o no accentuar les paraules per ajudar al lector a llegir correctament els mots i per dotar-los del veritable significat que té la paraula.
No accentuar una paraula quan cal, pot comportar problemes de comprensió de la mateixa manera que els tindrem si accentuem una paraula quan no és necessari. Fixa’t en el següent exemple.
L’Albert Einstein publica una novel·la que revoluciona la física.
L’Albert Einstein publicà una novel·la que revolucionà la física.
Aquest seria un exemple a petita escala que ja ens ajuda a entendre la necessitat de posar l’accent sempre que cal. En cas contrari, qualsevol podria pensar que Albert Einstein encara es viu. Passa el mateix amb l’accent diacrític, potser és més evident:
Tothom ha d’aspirar a obtenir el be.
Qualsevol podria pensar que s’està fent referència a l’animal (el xai), perquè el bé de la bondat s’ha d’accentuar sempre (bé). Per aquestes raons, entre d’altres, és important posar l’accent sempre que calgui. No només per escriure amb propietat, sinó també perquè ens puguin entendre en tot moment.
Normes o regles d’accentuació
La síl·laba tònica
Totes les paraules tenen, com a mínim, una síl·laba tònica que necessitem conèixer per accentuar correctament. Les síl·labes són els cops de veu que fem quan pronunciem una paraula: CATALÀ (Ca-ta-LÀ) / LITERATURA (Li-te-ra-TU-ra). Saps separar les paraules i detectar la síl·laba tònica? Posa’t a prova abans de continuar:
Separa sil·làbicament les següents paraules. La primera lletra de cada paraula i la síl·laba tònica han d’estar en majúscules. No deixis espais entre guions.
CATALÀ (Ca-ta-LÀ) / LITERATURA (Li-te-ra-TU-ra).
L’accent en les paraules agudes
Les paraules agudes s’accentuen quan la síl·laba tònica recau sobre l’últim cop de veu. A la paraula CA-TA-LÀ, si t’hi fixes, pronunciem amb més força l’última síl·laba (-LÀ) i aquesta és una de les raons per la qual l’accentuem.
Les paraules agudes s’accentuen quan la síl·laba tònica recau en l’última síl·laba de la paraula i aquesta acaba en:
ACABA EN…
VOCAL
EXEMPLES
Català, sisè, matí, però, ningú
VOCAL + S
(as, es, is, os, us)
-EN, -IN
Vindràs, anglès, pastís,
difós, pallús
Comprèn, Berlín
NO S’ACCENTUEN si acaben en i o u que forma part d’un diftong: Remei, avui, blau…
L’accent en les paraules planes
Les paraules planes s’accentuen quan la tònica la situem en la penúltima síl·laba de la paraula. Si t’hi fixes, la paraula «EX-À-MENS» l’accentuem perquè la síl·laba tònica és la penúltima i segueix una de les següents normatives:
NO ACABA EN…
VOCAL
VOCAL + S
-EN, -IN
EXEMPLES
Casa, fàcil…
Cases, préssec…
Cànon, passin…
S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong: portàveu, servíssiu…
L’accent en les paraules esdrúixoles
Les paraules esdrúixoles són les més senzilles d’accentuar perquè s’accentuen sempre. No hi ha cap cas en què no portin accent les paraules que tenen per síl·laba tònica l’antepenúltima o anteriors.
Memòria, absència, perpètua, màquina, esdrúixola, síl·laba, tònica…
Accent obert o tancat?
En català tenim cinc vocals gràfiques, però realment tenim vuit sons vocàlics. Per accentuar una paraula cal saber, en primer lloc, com es pronuncia.
La vocal A té dos sons diferents: el so de la vocal neutra (àtona) i el so de la vocal tònica. Si seguim la normativa d’accentuació explicada anteriorment, posarem l’accent SEMPRE en posició oberta o aguda. Mamà, fàbrica… Per posar l’accent, però, no només ha de ser la vocal tònica sinó que ha de respectar la normativa d’accentuació.
La vocal E pot accentuar-se de dues maneres diferents: obert i tancat. Posarem l’accent gràfic en funció de com pronunciem la paraula: Sisè, després.
La vocal I sempre porta l’accent gràfic tancat: pastís.
La vocal O pot accentuar-se de dues maneres diferents: obert o tancat. Posarem l’accent gràfic en funció de com pronunciem la paraula: Però, famós.
La vocal U sempre porta l’accent gràfic tancat: gamarús, ningú.
ATENCIÓ
Et donem alguns consells que t’ajudaran a detectar quan cal posar l’accent obert i quan s’ha de posar tancat:
- La majoria de paraules esdrúixoles porten accent obert.
- Tots els cultismes que acaben en –ència porten l’accent obert: vivència, ciència…
- Paraules usuals amb é: també, després, vindré…
- Paraules usuals amb ò: això, allò, però, inclòs…
- Tots els ordinals acaben en è: sisè, desè, quinzè…
- Cal detectar els hiats –ia en català; generen paraules planes i esdrúixoles: vivia, potència, haromia…