Biografia de Teodor Llorente

Teodor Llorente i Olivares va néixer a València el 7 de gener de 1836, lloc on també morirà el 2 de juliol de 1911. És conegut com a un dels autors més importants de la Renaixença pel seu estil i l’èxit dels seus versos.

Va estudiar Dret i Filosofia i lletres a la Universitat de València, però va dedicar-se a l’escriptura i a la política. Dirigí els diaris de La Opinión, fins a adquirir-lo en 1866, i El Panorama, entre 1868 i 1870. Fou membre del partit conservador, durant la restauració de la monarquia amb Alfons XII, i va ser triat diputat i senador. Vinculat a la Renaixença, Teodor Llorente fou un dels fundadors de la societat literària Lo Rat Penat, en 1878.

Les seves primeres poesies les escrigué en castellà, però després de llegir Lo Gaiter del Lobregat de Joaquim Rubió i Ors va començar a composar rimes en català les quals eren anomenades per l’autor, com per tants d’altres com Aribau, com la llengua llemosina. A partir d’aquell moment, la seva producció literària en aquesta llengua va limitar-se a la poesia, encara que utilitzava el castellà pels seus articles, reportatges, pròlegs i d’altres estudis.

En la seva obra poètica destaquen les descripcions idealitzades de la bellesa dels paisatges i els temes patriòtics en què exalta la llengua, la terra i les seves glòries passades. La presència del paisatge valencià fou la nota distintiva de la seva obra, com ho fou en La Barraca, la seva obra mestre i en el seu Llibret de versos. També creà composicions amb tons intimistes i familiars.

Teodor Llorente va desenvolupar una tasca important en la traducció de grans autors europeus com Víctor Hugo o Goethe, obres del romanticisme europeu. També es conserva una abundant correspondència amb escriptors i polítics, part de la qual fou recollida per l’obra Epistolari Llorente (1928-1836), a càrrec del seu fill Teodor Llorente i Falcó.

Poesia de Teodor Llorente