Combinació de pronoms febles

Els pronoms febles s’anomenen així perquè són àtons i formen una unitat prosòdica amb el verb: me’ls troba, se’n compra, els ho dic… Per norma general, cada pronom subtitueix una funció sintàtica:

Has comprat la revista a l’estanc? Sí, la hi he comprat. (CD; CI)

Per operar correctament amb el sistema pronominal cal tenir presents els següents aspectes: Formes, substitució, col·locació, ordre, combinació, excepcions:

Què és un pronom?
Substitució pronoms

Els pronoms febles s’escriuen sempre separats del verb, tant si se situen davant com darrere:

Ens estima; l’aixeco; Porta‘l; Escriu-me’l. 

La major part de pronoms febles (tret dels pronoms li, hi, ho) presenten formes diferents segons la posició que prenen respecte al verb (davant o darrere) i la grafia amb què comença aquest (vocal o consonant). Les formes són les següents:

Substitució pronominal

Feu click en aquest botó per veure tot el contingut relatiu a la substitució pronominal de totes les funcions sintàctiques.

Substitució pronominal
  • Formes reforçades quan el verb comença amb consonant: em, et, es…
  • Formes elidides quan el verb comença amb vocal o hac: m’, t’, s’…
  • Formes plenes quan el verb acaba en consonant u semivocal: -me, -te, -se…
  • Formes reduïdes quan el verb acaba en vocal: ‘m, ‘t, ‘s…
Formes pronoms febles, davant del verb, darrera del verb
Formes dels pronoms febles
  • Els pronoms se situen, generalment, davant del verb: Me’n dona; se sent; se l’emprova; m’hi arribaré…
  • Se situen darrere del verb amb imperatiu, infinitiu i gerundi: Recorda-m’ho; anar-hi; trobant-ne.
  • Les formes perifràstiques admeten el pronom davant o darrere sense que s’esdevingui canvi de sentit: Me’n vaig anar; Vaig anar-me’n.
  • En cas de combinació, tots els pronoms es col·loquen davant o darrere del verb segons convingui. No podem col·locar-ne un davant i l’altre darrere.

A l’hora de combinar pronoms, cal seguir l’ordre de col·locació següent:

3ª persona2ª Persona1ª PersonaC. IndirecteC. DirectePronomPronom
eset/usem/ensli/elsel / la /els/ les / hoenhi
  • Els pronoms em, et, es en combinació amb altres pronoms, adopten les formes plenes (me, te se): Me la deixa, Te la compro, Se’n recorda.
  • Si hi ha encontre de vocals entre pronoms es produeix elisió. En aquest cas, cal apostrofar com més a la dreta possible: Se‘n va a casa; Me‘n ric.
  • Els pronoms el, els, en darrere del verb acabat en consonant o u semivocal, adopten les formes: -lo, los, -ne. Va tenir-lo; agafeu-ne.
  • En canvi, si van darrere d’un altre pronom, adopten les formes: -el, -els, en.
Substitució pronominal

La combinació pronominal CD + CI és força habitual en la llengua catalana. Cal fer atenció, però, perquè es donen dos tipus de construcció.

  • Construcció habitual

En aquesta construcció l’ordre de combinació és el següent: primer col·loquem el Complement Indirecte i després el Complement Directe. 

M’has comprat el diari? Sí, te l’he comprat.

Els van deixar dos llibres i no els n’han tornat cap.

  • Construcció amb canvi

Aquesta construcció es presenta quan combinem: CD (el, la, els, les) + CI (li). En aquest cas s’esdevé el següent.

  1. El complement indirecte li es transforma en hi.
  2. L’ordre de combinació s’altera i primer situem el CD i despres el CI.

Porta el disc a la Laia → L’hi porta

Escull la taula per al fill → La hi escull.

Prohibit

No totes les combinacions amb pronoms són possibles. La pronominalització té límits. Per exemple, no podem combinar en + en; hi + hi; en + ho; ho + hi. Si ens hi trobem en un d’aquests casos, haurem de triar quin dels sintagmes volem pronominalitzar.