La substitució pronominal
Els pronoms febles poden, en principi, substituir qualsevol element de l’oració. No obstant això, les funcions de subjecte, de Complement del Nom (CN) i de complement de l’adjectiu (C. Adj) no admeten, generalment, substitució pronominal. Aquesta es dona en casos singulars i es pronominalitzarien amb el pronom en.
Admeten pronominalització els subjectes indefinits que apareixen en construccions amb verbs intransitius que indiquen esdeveniment, existència i moviment. El subjecte, en aquest cas, sol anar darrere del verb. Cal tenir en compte que el pronom en no substitueix el determinant del subjecte.
La funció de CN i C. Adjectiu admet substitució pronominal en el cas que s’introdueixi amb la preposició de i complementi un nom que faci la funció de subjecte, complement directe, atribut o complement predicatiu.
La funció de CD es pot substituir pels pronoms següents.
| 1ª persona | Singular / Plural | Em / ens | Em rento, ens esperen. |
| 2ª persona | Singular / Plural | Et / us | Et miro, us admira. |
| 3ª persona | reflexiu | Es | Es renta, es banya. |
Els altres pronoms de 3ª persona són més complexios. A l’hora d’utilitzar-los cal tenir en compte:
- Si es tracta d’una oració subordinada substantiva (Ho)
- Si es tracta d’un sintagma determinat (el, la, els, les), indeterminat (en) o neutre (ho).
La funció de CI es pot substituir pels pronoms següents:
L’atribut se substitueix pels pronoms febles següents:
El complement predicatiu se substitueix pels pronoms febles següents:
Aquestes dues funcions sintàctiques es pronominalitzen amb els mateixos pronoms:
