Molt lligat a l’accentuació trobem els hiats i els diftongs. Si volem seguir les normes d’accentuació caldrà saber els casos en què se separen les paraules i els casos en què no, i això es dificulta quan la separació sil·làbica es fa amb les vocals.
El diftong
Diem que un mot té diftong quan apareixen dues vocals en un mateix cop de veu, és a dir, en una mateixa síl·laba. També podríem dir de manera més precisa que el diftong és un grup fònic format per una vocal i una semivocal (i, u) pronunciades dins una mateixa síl·laba tònica.
fei-na, boi-ra, qua-dre, llengua
Els diftongs es poden classificar en dos grups en funció de la posició que ocupen les vocals a, e i o (vocals fortes) i la i/u (vocals febles):
VOCALS FORTES
A E O
VOCALS FEBLES
I U
- Si apareix en primer lloc la vocal forta i després la vocal feble estem parlant d’un diftong decreixent (Vocal forta + vocal feble).
A-pa-rei-xen, coin-ci-dèn-ci-a, seu-re
- Si apareix en primer lloc la vocal feble i després la vocal forta estem parlant d’un diftong creixent (Vocal feble + vocal forta). Si t’hi fixes, el so de les vocals que fan el diftong va en augment. També forman part d’aquest grups aquells mots que tenen gu o qu + vocal: Guapo, Freqüent…
Qua-tre, blau, pa-rai-guot, ca-uen
Tindrem un diftong quan…
- Es trobin dins del grup gu i qu.
- Les vocals fluixes estiguin en una posició intervocàlica.
- La i i la u estiguin a inici de mot seguides d’una vocal. En aquest cas, poden estar precedides de la h.
Has d’estar atent i notar que la i i la u, quan es troben en situació intervocàlica tenen una sonoritat consonant: Ca-uen, no-ies…
- El triftong és la suma d’un diftong creixent i un de decreixent: Dú-ieu, cre-ueu, pa-ra-guai.
- Considerem un hiat o hiatus tota aquella combinació de vocals que no genera un diftong.