Què són els adverbis?
Els adverbis són una de les nou categories gramaticals i tenen com a finalitat modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi. Els adverbis i les locucions adverbials són paraules invariables.
Tipus d’adverbis en català
Els adverbis són paraules que majoritàriament provenen del llatí. Acostumen a acompanyar al verb: ad (amb) verbum (el verb) i fan sempre la funció de modificador d’una altra categoria gramatical. Tot i així, quan es troba en relació amb un verb i el modifica fa també una funció circumstancial dins de l’oració.
Hi ha diverses classes o tipus d’adverbis en català: temps, lloc, manera, quantitat, afirmació, negació o dubte. En total trobarem set tipus d’adverbis.
Adverbi de temps
L’adverbi de temps ens ajuden a localitzar l’acció del predicat en un context temporal i poden situar-se abans o després del verb. Els adverbis de temps s’expressen amb una única paraula (abans, ara, després…) o amb locucions adverbials de temps (a vegades, de seguida, a l’instant…).
M’agradaria anar al cinema ara, però abans hauria de recollir l’habitació.
Després aniré a casa dels meus pares.
Ahir vas veure el partit del Girona?
Adverbi de lloc
Els adverbis de lloc indiquen una situació locativa o una posició. Podem diferenciar tres classes o tipus d’adverbis de lloc: els adverbis demostratius, els adverbis de lloc amb valor universal i els adverbis de lloc amb valor existencial. Els adverbis de lloc poden situar-se en qualsevol part de l’oració, però acostumem a trobar-los sempre després del verb.
Els adverbis demostratius
Els adverbis demostratius, de la mateixa manera que els determinants demostratius i els pronoms demostratius, s’encarreguen d’ensenyar-nos alguna cosa en un espai concret.
Estic molt bé aquí.
Voldria veure les vistes des d’allà.
Els adverbis de lloc amb valor universal
Els adverbis de lloc amb valor universal tenen un significat molt similar als determinants quantitatius universals (tot i tothom) perquè quantifiquen un tot un indret d’una forma molt genèrica. Els adverbis més representatius serien: pertot, arreu…
Trobareu gent amable arreu del món.
Hi havia plats bruts pertot.
Els adverbis de lloc amb valor existencial
Parlem dels adverbis de lloc amb valor existencial quan s’assemblen als quantificadors indefinits com qualsevol o ningú. Els exemples més paradigmàtics d’adverbis de lloc amb valor existencial serien: Onsevulla (en qualsevol lloc), enlloc (en cap lloc), enlloc (en oracions afirmatives significa en algun lloc).
La meva millor amiga viu lluny.
Si mires darrere veuràs un cotxe que ens segueix.
Adverbi de manera
Els adverbis de manera o adverbis modals són aquells que indiquen la forma concreta en què es desenvolupa l’acció predicada pel verb. Gran part d’aquesta classe d’adverbis són aquells acabats en -ment (pausadament, ràpidament, tranquil·lament…). L’adverbi de mode pot complementar el verb i l’adjectiu com a l’oració: La noia era molt guapa.
Adverbis de manera acabats en -ment
Un gran nombre d’adverbis de manera acaben en -ment. Això és així perquè aquests tenen el seu origen en els adjectius. Mireu aquests exemples d’adverbi:
Ràpid ⇒ Ràpidament
Curós ⇒ Curosament
Tranquil ⇒ Tranquil·lament
Exemples d’adverbis de mode
Usualment, els adverbis de mode s’escriuen després del verb perquè indiquen la manera en què s’ha dut a terme l’acció. Mireu els següents exemples:
La meva filla es porta bé.
Sempre fa les coses així (d’aquesta manera)
Adverbi de quantitat
Es coneixen com a adverbis de quantitat aquells que van faria el grau amb què es presenta una acció determinada. Usualment, estan acompanyats d’un adverbi o d’un adjectiu. Aquests adverbis també els podem trobar com adverbis de grau. Podem diferenciar tres adverbis de quantitat en funció de la gradació quantitativa que denoten. En aquest sentit parlem de graus absoluts, relatius i comparatius.
Adverbis de grau absolut
Els adverbis de grau absolut o adverbis de quantitat absoluta són aquells que indiquen una grandació independent, és a dir, que no té relació amb cap altre element oracional. Mireu el següent exemple d’adverbi quantitatiu:
Aquest quadre m’agrada molt
L’Arnau és força espavilat.
Si us hi feixeu, aquests adverbis es troben en un context en què no hi ha cap mena de comparació. El primer exemple de l’adverbi quantitatiu veiem que al subjecte li agrada molt un quadre, i ho expressa sense fer cap mena de comparació amb cap altre quadre. No li agrada més que un altre, no li agrada més que un altre dia… És un quadre que li agrada absolutament.
Adverbis de grau relatiu
Els adverbis de grau relatiu o adverbis de quantitat relativa són diferents als esmentats anteriorment. En aquest cas, la quantitat o la gradació és relativa a una freqüent o estàndard.
El nen té massa temperatura. El portaré a l’hospital.
En tinc suficient, de menjar.
Si us hi fixeu, en els dos casos estem fent un comentari sobre una quantitat o gradació normalment acceptada. En el primer diem que té més temperatura del que es considera normal i en el segon cas s’indica que la quantitat és igual a l’esperada o desitjada.
Adverbis de grau comparatiu
Els adverbis de quantitat comparativa o adverbis de grau comparatiu estableixen una relació de comparació entre dos elements. S’explica molt millor sempre que veiem els exemples dels adverbis:
Canta millor que la veïna del costat.
Vine tan aviat com puguis. (Locució adverbial)
Adverbi de afirmació, negació i dubte
Generalment, els adverbis d’afirmació i negació són partícules oracionals que ens ajuden a identificar l’afirmació o negació d’una cosa que es diu.
També vindré a la festa.
Sí, vindré a la festa.
En efecte, vindré a la festa.
Com podeu observar amb aquests exemples (també podríem pensar en els seus contraris), expressem amb una o més d’una paraula una mateixa afirmació. Per expressar una negació diríem no, tampoc o no pas i per expressar dubte podríem utilitzar un adverbi de dubte com potser, tal vegada, si de cas…
| Adverbi | Exemples d’adverbis | Exemples en oracions |
|---|---|---|
| Mode | Bé (ben), malament (mal), millor, pitjor, només, solament, sols, alhora, corrents, endebades… | Ara ja ho faig malament. |
| Lloc | Prop, lluny, dalt, baix, avall, damunt, davall, enlaire, dins, fora, endins, enfora, endavant, enrere, sobre, sota, pertot, arreu, enlloc, aquí, allà, allí, ençà, enllà, on… | Vaig estar aquí tot el matí. |
| Temps | Sempre, mai, llavors, aleshores, després, aviat, tard, ja, encara, sovint, mentrestant, quan, ara, avui, demà, ahir, abans-d’ahir, demà passat… | La meva mare em va dir que arribaria tard a dinar. |
| Quantitat | Molt, poc, més, menys, gaire, bastant, prou, massa, força, que, gairebé, quasi, gens, només, sols, solament, almenys, tot, tant (tan davant adjectiu o adverbi), quant… | Estic molt cansat; ahir gairebé no vaig dormir. |
| Afirmació Negació | Sí, també, fins i tot, i tant, de veritat, de debò… No, tampoc, no pas, de cap manera… | Vols anar al cinema amb mi? -No. |
| Dubte | Potser, tal vegada… | Potser menjaré una mica de amanida, em farà bé. |
Què són les locucions adverbials?
Les locucions adverbials són un conjunt de paraules que equivalen a un adverbi i, per tant, fa la mateixa funció dins l’oració. Mirem els següents exemples:
En Joan va marxar a corre-cuita (ràpidament, adverbi de mode)
Vam sortir de casa pam a pam (lentament, adverbi de mode)
Demà passat l’altre anirem a Cadaqués (en tres dies, adverbi de temps)
Ens veia des del vaixell estant (allà, adverbi de lloc)